GRÀCIES, és el que volien dir una família a tothom qui havia cuidat i estimat l’àvia que s’acabava de morir.
Volien fer-los un detall, no sabien què, ni com… Em va trucar la Cristina de ‘no paris de cosir’ i em va dir si la podia ajudar, que la família li havien demanat els detalls i ella no podia per temps i em va demanar ajuda.
Vam pensar que un bon detall era fer una caixa i posar algun tipus de galeta dins. Era un encàrrec ràpid, amb no gaire temps per pensar.
Finalment un color neutre, barrejat amb blanc, un toc negre, una paraula i una galeta va ser el resultat.
Podem dir que va resultar ser un petit-gran detall. En definitiva, un tresor per el record.
Deja una respuesta