Just abans de Festes van venir les nebodes a casa a fer postals de Nadal (una tradició que repetim cada any).
Passem una bona estona les tres: retallem, enganxem, pintem, riem, etc. Millor dit, aquest any va ser la primera lliçó d’scrapbooking total! M’han demanat poder rebre més classes i ja estem pensant el programa i les dates…
Doncs quan ja teníem totes les felicitacions acabades i amb una llista a qui anaven dirigides em van demanar una altra cosa; resulta que havien de fer l’amic invisible a patinatge (el seu esport extraescolar) i van pensar que amb els diners que havien acordat gastar-se un regal encertat era un clauer.
La única condició que van voler és que hi sortís un patí.
Per tant, em vaig posar mans a la feina, disseny i cosir, i el dia assenyalat van anar ben cofoies amb el seu regal d’amic invisible. Els hi va fer pena regalar-los; els hi agradava tant que els volien per elles.
Començarem per les postals i després pels clauers….